viernes, 3 de febrero de 2012

The End

Ha arribat la fi (els mayas ja ho van pronosticar). I és en aquests moments quan, més que mai, penso en algunes de les coses que trobaré a faltar d’aquest lloc:

• La sirena del camió dels gelats, que cada dos per tres, sense importar si estem a juny o a gener, se sent des de casa cridant l’atenció dels nanos que viuen a prop perquè vagin a comprar-se alguna cosa.
• La possibilitat d’anar a passar el dia a les Meadows i fer una barbacoa en un parc públic gegant, pràcticament al centre de la ciutat.
• La gent escocesa amb la seva sempre amabilitat i cordialitat.
Per suposat, el bar The Parlour, on cada dilluns es reuneixen un grup de persones disposades a improvitzar amb els sesus instruments.
• La bona conducció, el respecte i la seva forma civilitzada (i per a nosaltres sorprenent!) d’actuar.
• La calma de la ciutat, que tot i ser una ciutat molt gran i activa, és pausada i tranquil•la, fet que contrasta amb l'estrés i l'agressivitat de Barcelona.
• Òbviament, les súper gangues del Tesco, Asda and company. Això d’anar a comprar a última hora de la tarda i obtenir molts productes pagant menys del 10% del preu original.
• Poder anar a comprar qualsevol dia de la setmana, tant sigui dilluns, dimecres o diumenge.
• Aquesta soledat. Aquest passar de les hores, i aquestes idees buides, sempre mirant al futur i veient en ell, perquè el present de poc importa.
• La tranquil·litat que es respira a casa, on un petit soroll del carrer sembla tot un escàndol al mig de la quietud del voltant.
• Aquest professor d’anglès, amb el que 2 minuts és suficient per crear una situació divertida.
• Aquest aire per la nit, que fa ballar el reflex de l’arbre del jardí, dins de l’habitació.
• Aquesta olor tan desagradable que, dia sí dia no, envaeix tota la ciutat; procedent d’una fàbrica de cervesa del centre.
• Aquest concepte estrany de platja, en el qual només s’hi va per passejar el gos i on has d’anar més abrigat (si hi cap) que a qualsevol altre lloc.
• Aquest estenedor de casa tan catxondo i aquesta olor de roba que impregna tota la casa quan fas la bugada (mandarina i llima del detergent + nabius [arándanos] i gessamí [jazmín] del suavitzant)
• Alguns menjars: fish and chips, scottish breakfast, kettle chips, qualsevol cosa del farmfoods, etc. etc.
• Poder trobar el que necessitis a la pàgina web del Gumtree, gràcies a la que, entre d’altres coses, vam trobar feina, vam amoblar part de la casa, vam comprar les bicis, el cotxe, vam recollir objectes gratis i vam vendre molts dels objectes utilitzats durant aquest temps.


Com dic, tot acaba. I amb el fi d’aquesta aventura que va començar fa més d’un any, també es procedirà a l'eliminació d’aquest blog. En un mes es deixarà lliure el domini amb l’esperança de que algú com nosaltres, d’aquí poc o molt temps, decideixi obrir un nou blog perquè comença una nova aventura i desitja explicar a familiars i amics tot allò que va descobrint en aquesta màgica ciutat.

La incertesa que vivia quan començava aquesta aventura és la mateixa que em pregunta ara sobre què passarà al tornar i com recordaré aquest període. Es tanca un cicle. I es comença un de nou. Vivim en un món d'incerteses on estar quiet pot ser la pitjor solució.

- Gràcies per llegir -

miércoles, 18 de enero de 2012

Preparat...

...per afrontar els últims dies aquí.

Ahir a la nit vaig tornar a arribar (per últim cop) a Edinburgh. Per a qui li agradi les estadístiques diré que en 2 dies vaig fer 2180km, mitjana de consum de 4,5L/100km i mitjana de velocitat de 95km/h. Això vol dir que vaig estar unes 23 hores conduint. 

Ara ja queden poc més de 2 setmanes per Escòcia. És temps per fer tot allò que anava pensant "bueno, ja ho faré...". Seràn 2 setmanes de fer turisme, que dic jo. De visitar o revisitar diversos punts de la ciutat. Entre d'altres coses, aquestes són algunes de les coses que faré: St. Giles Mall, Bank Mall, pujar a Holyrood Park, National Gallery of Scotland, Jardí Botànic, Scottish National Portrait Gallery, ponts South Queensferry, Makro, probar Fried Mars, platja Portobello, the parlour bar, sunday market, voltejar pel centre d'Edinburgh -sense destí-, dinar al Hand Made Burger, platja Cramond, acabar de fer les últimes compres...

I per si això no us sembla suficient cal fer alguns tràmits burocràtics, empaquetar tot el que hi ha aquí a Edinburgh, ficar-ho al cotxe i netejar tota la casa perque em tornin el diposit (creuem els dits!)

Veurem si em dóna temps de fer-ho tot! Sensació extranya la d'aquests últims dies per aquí

sábado, 7 de enero de 2012

Alexander Graham Bell

Doncs bé, els dies van passant i les coses per aquí van acabant. És així com ahir va ser el meu últim dia de treball netejant el bar on he estat treballant ultimament: l'Alexander Graham Bell, del grup Wetherspoon. Aquí teniu alguna imatge:



Per últim, a mode de curiositat, us diré que fa un parell de setmanes van fer el récord de vendes. En una setmana van facturar la friolera de £68.000. I aquestes són algunes de les coses que van vendre entre el 16/12/2011 i el 1/1/2012:
- 2249 bottles of beer
- 8300 pints of draught
- 2600 pints of ale
- 11000 shots of spirits
- 50 bottles of Champagne
- 1500 breakfast items
- 1600 burger items
- 871 deli items
- 2200 mains meals
- 313 roast meals
- 2700 hot drinks 

No està malament, eh!

miércoles, 4 de enero de 2012

£50

Si bé és bastant freqüent veure bitllets de 50€ per Barcelona, no us podeu arribar a imaginar lo poc utilitzats que són aqui els bitllets de 50 lliures. De fet, resulta graciós que fins i tot a transaccions de 500 o 1000 lliures no trobis ni un sol bitllet de més de 20 lliures. I això ho dic perque més d'un cop hem hagut de treure al banc, per exemple, 500 lliures o més i et deixa anar el caixer un fajote de bitllets de 20 considerable! El perquè? Ni idea però en més d'un any que porto aquí només he vist (i he tingut) un. L'altre dia el vaig utilitzar. Aquesta és la pinta que té aquest infreqüent note:


 

- A un mes d'estar definitivament per Barcelona. -

jueves, 22 de diciembre de 2011

sábado, 10 de diciembre de 2011

Avui

Aquest és el panorama amb el que m'he trobat aquesta matí quan marxava a treballar...


domingo, 4 de diciembre de 2011